Aquest va ser el primer conte que vaig sentir explicar a la Teresa Durán. Em va sorprendre la interpretació de la contalla, el seu to de veu i la seva transformació en actriu. Recordo que la Teresa Durán donava un curs d'estiu sobre el conte. La seva exposició va ser interessant, amena i divertida, però sense perdre el to sobri de l'elegància d'una professional que sap molt bé de què parla.
En acabar la seva exposició, on tots havíem pres apunts com bojos, va canviar el posat, va ocupar un altre lloc de la tarima i ens va sorprendre amb aquest conte: Sant Pere i el dimoni. Al cap de cinc minuts tot l'auditori estava captivat per la seva veu.
Sempre començo la "temporada de contes" de cada curs amb aquest conte. Sé que té l'èxit assegurat i que començaré a crear uns lligams especials amb la meva classe que faran que aquesta hora del conte sigui desitjada i respectada.
Acompanyo el conte amb uns dibuixos simples de la patatera, l'espiga de blat i la planta del blat de moro.
Amb els anys em trobo que cada cop haig d'explicar més com són les plantes donat l'escàs coneixement que tenen alguns nens de l'agricultura.
I van sembrar patates, I després d’haver cavat el tros,
d’haver-lo adobat i d’haver-lo regat, va
arribar e1 moment de la collita. I, tal
com havien pactat, e1 dimoni es va quedar totes les plantes
de les patateres, que
creixien de la
terra en amunt,
i que no servien de res, i sant
Pere es va quedar amb totes les patates, que, com se sap, sempre
es fan sota terra.
En acabar la seva exposició, on tots havíem pres apunts com bojos, va canviar el posat, va ocupar un altre lloc de la tarima i ens va sorprendre amb aquest conte: Sant Pere i el dimoni. Al cap de cinc minuts tot l'auditori estava captivat per la seva veu.Sempre començo la "temporada de contes" de cada curs amb aquest conte. Sé que té l'èxit assegurat i que començaré a crear uns lligams especials amb la meva classe que faran que aquesta hora del conte sigui desitjada i respectada.
Acompanyo el conte amb uns dibuixos simples de la patatera, l'espiga de blat i la planta del blat de moro.
Amb els anys em trobo que cada cop haig d'explicar més com són les plantes donat l'escàs coneixement que tenen alguns nens de l'agricultura.
Sant Pere i el dimoni
Heu de saber que una vegada, quan Sant Pere
encara no feia de porter del cel, i no duia aquella clauarra de la porta i el
llibre gros on figuren tots els qui hi poden entrar i tots els qui per les
seves malifetes s’han de quedar fora, e1 dimoni, que li tenia molta mania
perquè ja sabia que sant Pere més aviat faria els ulls grossos i ell hauria
volgut que totes les ànimes fessin cap
a l’infern, el va anar a trobar per fer-li
una mala passada.
Aleshores sant Pere, tal com és ben sabut, feia
de pescador, però com que els temps eren ben difícils i amb e1 peix que treia
de la xarxa no sempre n’hi havia prou per a anar passant, tenia a més un tros
de terra que treballava a hores vagaroses. El dimoni, doncs, li va proposar
d’anar a mitges en una plantada que farien. I li va oferir les condicions
segments: que hi treballarien tots dos i que quan seria l’hora de collir e1
dimoni es quedaria tot e1 que sortís de la terra en amunt i sant Pere tindria
tot el que hi hagués de la terra en avall. Sant Pere hi va estar d’acord
i així ho
van pactar.
El dimoni es va endur una bona enrabiada, però després de
rumiar una estona, va pensar quina fóra la seva revenja. I se’n va
tornar a veure
e1 sant i li va proposar una altra vegada de fer una plantada a mitges,
però que aquest cop ell es quedaria tot el que hi hagués sota terra i sant Pere
tot e1 que sortís de la terra en amunt. Sant
Pere, bon jan,
també hi va venir bé i després d’haver llaurat tots
dos el camp, ben llaurat, hi van sembrar blat.
I va arribar l’hora de
la sega i
d’acord amb e1
que havien convingut —tracte és tracte— sant Pere es va
quedar amb totes les espigues, de les quals va treure unes bones bales de palla
i uns quants sacs ben plens de blat, i el dimoni es va haver d’acontentar amb
les arrels, que no servien ni per
a cremar.
Ja podeu comptar que el dimoni es va enfurismar més
encara que la primera vegada, del mal negoci que havia fet, però no es va donar
per vençut. (Perquè el1 sí que era ben bé de la pell del dimoni.) I va
voler tomar a enganyar el sant, pensant que aquest cop sí que se’n sortiria,
perquè jugaria sobre segur. I va
proposar una altra vegada a sant Pere de fer una plantada a mitges, però amb la
condició que aquesta vegada, ell, el dimoni, obtindria tot el que hi hagués de
la terra en avall i e1 tronc i l’espiga, i e1 sant només es quedaria amb les
fulles. El sant, que era de bon acontentar, va dir que sí una vegada més. I
apa: un altre cop tots dos a llaurar el camp, escatar-lo, cavar-lo i adobar-lo.
I aleshores hi van fer blat de moro i el van regar ben regat perquè les plantes
sortissin amb ufana i carregades de fruit.
Quan va
arribar l’hora de la collita, tal
com havien convingut, e1 dimoni es va quedar amb les arrels i el tronc i
l'espiga de les plantes, tot plegat bo per a llençar al femer; i sant Pere, en
canvi, només amb les fulles, on es feien les panotxes, va poder omplir uns quants sacs de blat
de moro.
El dimoni, veient que per més mala fe que hi posava, en
els seus tractes amb sant Pere, al capdavall sempre hi sortia perdent, ja no hi
va voler saber res més, i se’n va anar amb un pam de nas, la cua entre cames i,
encara, segons diuen, traient foc pets queixals.
Un libro muy lindo!
ResponElimina